Primer intent de renaixement

Hola mainada,

Hi sóc, si, i hi segueixo sent. Excessos de feina, és a dir, nervis a l’estómac, com pujades i baixades sobtades dalt d’un avió espatllat, i tempestes de llamps i trons que t’arrepleguen al mig d’un immens camp d’userda, sense protecció… m’han fet deixar aquest bloc, racó dels pensaments. Però tot xino xano, carícia de ma Mestressa amunt, petonets de ma Sentora avall, ens en anem sortint, i de cop i volta, em veig amb ganes i plaer d’escriure quatre ratlles a ca la valencianeta.

Apa, ja he tret el cap.



Quant a mmmhhhhhhh

mmmhhhhhhh... no sabria ben bé que dir... mmmhhhhhhh...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Primer intent de renaixement

  1. desficiosa diu:

    Se’t troba a faltar per ací… Tornaràs?

Els comentaris estan tancats.