El vi i la butxaca

Sóm a 25 de desembre, fum fum fum, és Nadal. De bon matí (sota els meus estandarts, of course). He dormit molt bé, molt molt bé, tot seguit, les meves 8 horetes. A sobre, em llevo, i fa un bon dia, el carrer està buit i sense trànsit. I tot plegat, certament, em fa feliç. I sabeu perquè tot va tant bé? Doncs perquè ahir al vespre, sopant amb mon pare, em vaig fotre uns vins boníssims. Quan dic boníssims, vull dir que em van delectar el paladar, la gola i l’ànima. Primer, l’Ermita, Priorat, de l’any de Maria Castanya. Després, vam seguir amb un burdeus Chateau vés a saber què. Mel, mainada, pura mel.[@more@]

Però anem a allò que importa. Amb la mà de vi que vaig engolir, com és que he dormit tant i tant bé, i em sento com un angelet  volador? Abans de respondre, permeteu-me posar-vos en antecedents. A mi, això del mam, cada dia em va pitjor. Ja fa temps que amb prou feines bec cap licor ni aiguardent. I els vins, he decidit que han de tenir un mínim de qualitat, perquè si no, em desperto a mitjanit, somio coses lletges i preocupants, i quan em llevo pel matí, estic fet una piltrafa humana. Ja fa temps que em vaig auto convencent que algun trist dia, m’hauré de mirar les ampolles de reull i de lluny.

Però es clar, de tant en tant, bec, i tot va perfecte, com avui. El problema està que cada vegada que això passa, és perquè m’he trincat un beuratge d’alt cost monetari. Clar, ahir vaig ser convidat. Però amb ma Mestressa i Senyora, ja procurem no comprar cap ampolla de menys de 10 euros. Percebo que caldrà anar pujant la xifra. I penso, i si enlloc del fetge, és la butxaca la que m’acaba fent mal?

Doncs no, m’estaré d’altres despeses, perquè abans la salut i el plaer que el manteniment de la butxaca. I com que em sembla que Ella hi estarà del tot d’acord, doncs au, felicitat fins a la pobresa absoluta.

Que tingueu un Bon Nadal, mainada!!!!



Quant a mmmhhhhhhh

mmmhhhhhhh… no sabria ben bé que dir… mmmhhhhhhh…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El vi i la butxaca

  1. Núria diu:

    Quina enveja que em fas! Bons vins, vaja! Llàstima que el bloc no permeti transmetre el tast.
    Bon Nadal, Francesc!

Els comentaris estan tancats.