Crida desesperada

Centrem-nos: em cal imperiosament que nevi, el dia 31 de desembre, cap a les 5 de la tarda. D’acord, admeto que la nevada s’engegui una hora abans o després, no estat mai de ciències, i no calen precisions microscòpiques. Tot just vull flocs de neu caient a tort i a dret, si pot ser sense vent, d’una manera suau, poètica i delicada. Jo ja seré al paradís, perquè ma Mestressa i Senyorà m’acompanyarà, i prendrem cafè amb un trosset de llimona i un xic de rom, mirant embadalits pel finestral de casa. Però ja us podeu imaginar, que cerco la perfecció celestial. El 30 tenim previst d’anar a comprar menjar, fins omplir el rebost, la nevera i el congelador. El 31, dormirem fins tard, esmorzarem, acabarem d’arreglar això i allò, i a dinar falta gent. I després, el cafetó que us deia. I quin millor moment per quedar aïllats per un munt de neu apoteòsic? Així que faig una crida als que tingueu poders màgics i altres ciències ocultes o imaginàries, perquè m’ajudeu a que nevi, nevi i nevi, el 31 de desembre, cap allà les 5 de la tarda….



Quant a mmmhhhhhhh

mmmhhhhhhh... no sabria ben bé que dir... mmmhhhhhhh...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Crida desesperada

  1. elur diu:

    Faré el que pugui, que ja fa dies que intento entendre’m amb alguna deïtat que sigui prou amable com per fer ploure… si plou, què li costa fer nevar a dia 31? i si neva a dia 31 què li costa tornar-hi al gener?
    per demanar que no quedi!

    una abraçadassa!!!

  2. aummmmmmmmm

    eldia 31 pensaré en neu, però dubte dels meus poders mentals… xD

Els comentaris estan tancats.