Essaig d’equilibri poètic

Anava jo navegant amb ferri pel Canadà, quan em foto amb un personatge a xerrar, que va resultar ser de Florida, terra de Sol i bona vida.

Em parla d’un seu amic amb enveja, a qui no li agrada la pluja, però que viu a la costa del Pacífic, on l’aigua cau molt més que un xic.

Li digué l’amic amb tranquil·litat, no agrada ser estorbat, però més m’estimo anar ben mullat, que de cases i persones estar envoltat.



Quant a mmmhhhhhhh

mmmhhhhhhh... no sabria ben bé que dir... mmmhhhhhhh...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.