Alaska, gris, verd i blanc

Sóc a Alaska des del dia 26 de juliol. Vaig amunt i avall recorrent diverses regions d’aquest immens estat, preparant el viatge que he de guiar a partir del dia 5, quan m’arriba el grupet.
Fa dies que no veig el cel blau. Tot just un parell de clarianes ara fa uns dies. La resta del temps, o plovent i plovent, o un cel farcit de núvols boirosos entre el blanc i el gris. Fa fresca, com en un mal dia de tardor o principis d’hivern nostre. [@more@]Fins a les 11 del vespre encara és de dia, una espècie de posta de Sol lentíssima. Aquest estiu està sent el més fresc i plujós dels darrers 15 o 20 anys, van dir a la ràdio. Amb aquest panorama, la sorpresa ha estat el(s) color(s) verd(s), que cobreix boscos i muntanyes. M’ha semblat curiosa la combinació del verd viu amb el blanc dels cims nevats que es confonen amb el cel grisós. Sabeu aquelles pel·lícules en les que tot és en blanc i negre, excepte algun element que destaca, que té color?
Ja havia estat a Alaska l’any passat, i em va agradar. Aquesta vegada, malgrat el que us he explicat, m’està agradant encara més. He travessat zones menys visitades, amb una sensació de llunyania, i uns paisatges que m’han captivat. El resum seria que Alaska és collonut per passar unes vacances, però un lloc on no hi vindria a viure… o vés a saber. Vaig sentir la història d’un personatge que em va fer dubtar… però això ho deixo pel proper post.



Quant a mmmhhhhhhh

mmmhhhhhhh... no sabria ben bé que dir... mmmhhhhhhh...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Alaska, gris, verd i blanc

  1. Sempre em poses les dents llargues amb Alaska. Si passes per Cicely, saluda de part meva a na Rose Mary.

  2. Glee diu:

    Sempre em poses les dents llargues amb Alaska. Si passes per Cicely, saluda de part meva a na Rose Mary. rollo weeks

Els comentaris estan tancats.